ELS NOSTRES INFANTS I ELS GRANS TEMES FILOSÒFICS
Araceli Henares Huguet
(CP Els Molins 2n i 3r EI)
Joana Mª Campins Pizà (CP Es Pont 2n EI)
Fa uns anys a les nostres escoles parlàvem del Projecte
de Filosofia 6/18, recentment aquest projecte s’amplià
a l’etapa d’Educació Infantil, específicament
al segon cicle ( 3 a 6 anys ). D’aquí que ara tenim
un Projecte Curricular de Filosofia que comença als tres
anys i continua fins als 18 anys ( per qui es vulgui aturar ).
Com diuen Irene de Puig i Angélica Sátiro al manual
pel professorat “Tot pensant Recursos per a l’educació
infantil” « ... el Projecte de Filosofia 3/18 pretén
afavorir la pràctica de les habilitats de pensament (recerca,
conceptualització, raonament, traducció ) mitjançant
la reflexió individual i el diàleg. (...) amb l’objectiu
de formar ciutadans que pensin i parlin raonablement. »
El programa filosòfic específic per a Educació
Infantil s’anomena Juguem a Pensar. Aquest programa és
un posar-se el banyador per aprendre a nedar dins el nostre pensament,
és a dir, és un « ... començar a preparar
els engranatges que més tard es despleguen en els programes
més reglats...»* L’objectiu d’aquest primer
programa és pensar millor per si mateixos des d’una
perspectiva democràtica.
Juguem a Pensar inicia als infants a la metodologia del Projecte
Educatiu de Filosofia 3/18 ( fent rotllana, demanant torn de paraula,
escoltant-nos uns als altres amb tots els sentits, etc. ); a més
a més, introdueix al treball de les eines cognitives i afectives.
Juguem a Pensar es pot portar a la pràctica a través
de tres tipus d’activitats diferents: CONTES, JOCS I ART.
És la darrera, l’ART, la que ens motiva aquesta proposta,
perquè un quadre és també una forma de lectura:
sensacions que ens produeix, colors, formes, composicions... tot
plegat un camí que ens porta a crear criteris propis, fent-se
conscients del propi gust: contrastant-los i donant raons a les
pròpies preferències.
Al “Tot pensant” es troben una sèrie d’obres
d’art pictòric molt representativa, cada obra acompanyada
d’unes orientacions didàctiques, per tal d’afavorir
la posada en pràctica. Però, la nostra inquietud era
aplicar el programa a altres obres. Triàrem una obra de Pablo
Ruiz de Picasso, concretament “Dona amb flor” un retrat
de Marie Thérèse pintat el 1.932.
La idea començava per presentar l’obra fotocopiada
en color i plastificada tamany DIN-A3, col•locada de manera
diferent de com fou pintada. Tal com la col•locàrem
nosaltres la dona sembla estar ajaguda damunt fulles verdes. Pensat,
dit i fet, començàrem a formular una bateria de possibles
qüestions a fer als infants de les nostres aules, concretant-ne
les habilitats de pensament que preteníem treballar:
QÜESTIONS
HABILITATS
BLOCS
D’HABILITATS
• Què hi veieu? • Definir CONCEPTUALITZACIÓ
I
ANÀLISI
• Què deu ser persona, animal, planta o cosa? •
Formular conceptes precisos
• Què deu ser nin/a, home/dona, padrí/na?
• Quin animal deu ser?
• Quina planta deu ser?
• Què és?
• Quin nom deu tenir? • Endevinar RECERCA
• Què fa? • Imaginar
• On és?
• On va?
• Què té?
• Com ho té?
• Amb què ho té agafat?
• D’on ve?
• Quin títol li podríem posar? • Sintetitzar
COMUNICACIÓ I TRADUCCIÓ
• Com creieu que va col•locar el quadre qui ho va pintar?
• Buscar i donar raons RAONAMENT
• Com ho saps?
• D’on ho has tret?
• Com ho podem saber?
L’explicació detallada de tota l’experiència
seria massa extensa per això ens limitem a adjuntar-vos uns
fragments de les converses que considerem més il•lustratives.
Considerem adient començar per exposar algunes de les habilitats
de pensament que han fet servir els nostres infants en el moment
de la conversa. Val a dir que és en el diàleg quan
es treballen alhora moltes d’aquestes habilitats. Encara més,
el diàleg és l’engranatge que obre els nostres
pensaments.
AINA: AIXÒ EM PAREIX LA POSTA DE SOL PERQUÈ ÉS
TARONJA. UN DIA QUE ESTAVA A LA PLATJA NEDANT VAIG VEURE UNA POSTA
DE SOL I ERA TARONJA.
En aquest fragment n’Aïna dóna una raó?
ben argumentada de la seva interpretació? .
MESTRA: ON ÉS AQUESTA DONA?
MARTA: A CA SEVA, PERQUÈ ESTÀ A LES FOSQUES AMB ELS
LLUMS APAGATS.
ALEJANDRO: NO! SA SEVA CASA ÉS EL BOSC I AIXÒ ÉS
UNA MUNTANYA.
Na Marta alhora imagina• i estableix una relació d’efecte
- causa? , quan explica que la dona està a les fosques. En
canvi, n’Alejandro imagina• un altre lloc diferent.
JUAN ANTONIO: LA LLUNA, LA LLUNA PER DORMIR.
MESTRA: COM ÉS QUE PAREIX UNA LLUNA?
NOELIA: PERQUÈ PAREIX UNA “C” D’EN CRISTIAN.
AINHOA: AIXÒ NO POT SER UNA LLUNA PERQUÈ TÉ
COSES A DE DINS.
Per una banda, na Noelia compara? la inicial d’un company
amb el que sembla ser una lluna. I per una altra banda, n’Ainhoa
dóna raons? de perquè no comparteix l’opinió
de na Noelia.
AINA : AIXÒ ME PAREIX MITJA LLUNA.
MESTRA: COM ÉS MITJA LLUNA?
AINA: AIXÍ, AIXÍ, AIXÍ. (HO DIBUIXA A L’AIRE
AMB EL DIT).
MESTRA: NO SÉ COM ÉS “AIXÍ”.
(N’AINA HO TORNA FER IGUAL QUE ABANS).
MESTRA: “AIXÍ” NO SÉ QUÈ VOL DIR?
AINA: VOLS QUE HO PINTI? (ASSENYALANT LA PISSARRA)
N’Aïna està traduint? del llenguatge oral al llenguatge
mímic (“així, així, així”
mentre ho dibuixa a l’aire) i del llenguatge mímic
al plàstic (quan dibuixa la pissarra).
AARÓN: TOTES AQUESTES PLANTES.
MESTRA: PER QUÈ ET PAREIXEN PLANTES?
AARÓN: PERQUÈ LES PLANTES SÓN VERDES, AMARILLAS,
BLANQUES.
SANDRA: ESTÀ VELLA PERQUÈ ESTÀ GROGA.
N’Aarón està definint? com veu les plantes.
Na Sandra precisa el concepte? definit per n’Aarón
dient que és vella, alhora que estableix una relació
causa-efecte?, quan diu que està vella perquè està
groga.
AINHOA: PAREIX UN OCELL.
ARANTXA: NO ÉS UN OCELL PERQUÈ NO TÉ “PIC”
(BEC).
MESTRA: TOTS ELS OCELLS TENEN BEC?
ARANTXA: IDÒ COM MENJARIEN?
N’Arantxa dóna raons* de perquè considera que
no és un ocell. A més a més, incita a la mestra
a cercar raons * responent amb una pregunta, fet no sol ser gaire
freqüent entre la població infantil, de fet que els
costa molt aprendre a formular bones qüestions.
ESTHER: NO ÉS UNA SENYORA, ÉS UN PLÀTAN.
ARANTXA: UN PLÀTAN NO TÉ ULLS.
SANDRA: ELS PLÀTANS NO TENEN DE CADA COLOR. TIENEN AMARILLO
Y NEGRO.
Quan n’Esther intenta definir? allò que veu, na Sandra
i N’Arantxa la rebaten descrivint?? com és un plàtan.
AINA: AIXÒ EM PAREIX ELS CABELLS DE NA RÍNXOLS D’OR
PERQUÈ SÓN GROCS.
N’Aïna, dient això, interpreta?? que el fragment
groc del quadre és part d’un personatge de contes.
MESTRA: ELS QUE TROBEN QUE ÉS UNA SENYORA ENS ACABEN D’EXPLICAR
TOTS ELS MOTIUS DE PERQUÈ PENSEN QUE ÉS UNA SENYORA
I ELS QUE PENSEN QUE ÉS UN PEIX TAMBÉ ENS HAN EXPLICAT
EL PERQUÈ. PERÒ COM PODRÍEM SABER SEGUR, SEGUR,
SEGUR SI ÉS UNA DONA O UN PEIX?
ESTHER: I PER QUÈ NO ENS HO DIUS TU?
MESTRA: I JO COM HO PUC SABER?
ESTHER: PERQUÈ TU HAS VIST EL LLIBRE, PERQUÈ TU HAS
FET SA FOTOCÒPIA DEL LLIBRE I ES LLIBRE TÉ LLETRES.
En aquesta situació intentem esbrinar • quina figura
va dibuixar l’autor. A més a més, n’Esther
cerca alternatives • quan respon a la qüestió
plantejada per la seva mestra.
MESTRA: QUI VA PINTAR AQUEST QUADRE EL VA TITULAR DONA AMB FLOR.
JORDI: SÍ! L’HA PINTAT JOAN MIRÓ, PERQUÈ
L’ANY PASSAT ANÀREM A VEURE LA FUNDACIÓ MIRÓ
AMB N’ANTÒNIA.
En Jordi formula una hipòtesi?• de qui creu que ha
pintat el quadre.
MESTRA: QUE EN VEIEU CAP DE FLOR?
ESTHER: AQUÍ LES FLORS.
ARANTXA: FAN AIXÍ (FENT PUNTETES)
MESTRA: NO EN CONEIXEM CAP DE FLOR SENSE PUNTES.
NOELIA: NOSALTRES EN TENIM.
(AGAFEN EL RAM DE LLIRIS DE LA CLASSE I EL COMPAREN?? AMB LA FLOR
DEL QUADRE).
ARNAU: A LO MILLOR ÉS UNA FLOR QUE ENCARA NO S’HA
OBERT.
N’Arnau ha fet una relació causa-efecte?
(ESTAM INTENTANT ESBRINAR COM VA COL•LOCAT EL QUADRE)
MESTRA: PODRIA ANAR AIXÍ (CAP PER AVALL) I QUE LA DONA FES
EL PINO?
ARNAU. NO! PERQUÈ NO TÉ MANS I SE CAERÍA DE
CABEZA.
N’Arnau anticipa conseqüències•?de perquè
la dona no pot fer el pino.
Prosseguim per mostrar exemples dels grans dilemes, que han inquietat
al llarg de la Història, als filòsofs més il•lustres,
que precisament són les mateixes quimeres que preocupen als
nostres infants.
AINA: ÉS DE NIT PERQUÈ LO NEGRE VOL DIR QUE ESTÀ
DE NIT I HA SORTIT LA LLUNA. HI HA UN SENYOR MORT, TÉ ULLS,
PERÒ NO TÉ BOCA.
Com clarament podeu veure, a n’Aïna, el quadre li evoca
el tema de la MORT.
AARÓN: “A LO MEJOR LO HAN PESCADO...”
MARINA: “ ¡¡¡ NO DIGAS ESO !!!”
En aquest altre fragment, trobem el REBUIG DE LA MORT, però
no sols això sinó que na Marina possiblement relaciona
les emocions que li evoca la conversa, amb l’AFECTE que té
vers els animals, concretament amb el peix de la classe.
MESTRA: QUÈ ESTÀ FENT?
ANDREA: FA LA FEINA DE FANTASMES, “ASUSTAR” A LA GENT,
A LES FOSQUES.
ALEJANDRO: NO! (ABRAÇANT LA COMPANYA, LI DIU A CAU D’ORELLA)
ÉS QUE NO ESTÀ BEN PINTADA.
A n’Andrea, el quadre l’angoixa i no sap ben bé
perquè ( per els colors, per les formes, per l’estil
pictòric…) el que si sap es que li fa POR. N’Alejandro
amb l’afany de protegir-lo se les enginya per alleugerir els
temors de la seva amiga.
En contraposició, trobem l’efecte angoixant que ha
provocat l’expressió de n’Aarón en na
Marina, quan li diu “a lo mejor lo han pescado”
MESTRA: AQUESTA DONA QUIN NOM DEU TENIR?
NACHO: MARTA (LA SEVA AMIGA).
MANUEL: AURÈLIA (CANVIANT EL GÈNERE AL NOM DEL SEU
GERMÀ MAJOR).
JORDI: MAGDALENA O MARGALIDA (LA SEVA GERMANA I LA SEVA MARE).
Aquí es demostra com sempre portem al nostre cor les persones
que més ESTIMEM, ja sigui per un vincle familiar, amistat
o companyerisme.
JORDI: SÍ!!! L’HA PINTAT JOAN MIRÓ, PERQUÈ
L’ANY PASSAT ANÀREM A VEURE LA FUNDACIÓ MIRÓ
AMB N’ANTÒNIA.
MESTRA: N’ESTÀS SEGUR QUÈ ÉS JOAN MIRÓ?
COM HO HAS SABUT?
JORDI: DARRERE POSA ES NOM DE SA PINTORA.(DARRERA LA IMATGE HI HA
ESCRIT EL TÍTOL, L’ANY I L’AUTOR: PICASSO)
MESTRA: N’ESTÀS SEGUR? COM HO SAPS QUÈ ÉS
UNA PINTORA?
JORDI: NO HO SÉ
(...)
MESTRA: VOLEU QUE VOS DIGUI EL NOM DEL SENYOR O SENYORA QUE HA PINTAT
AQUEST QUADRE? HO ESCRIURÉ PABLO PICASSO. QUÈ DEU
SER UN SENYOR O UNA SENYORA?
AINA: UN SENYOR, PERQUÈ PABLO ÉS NOM DE SENYOR.
Per què ens preocupa tant el GÈNERE dels noms ?
El Juguem a Pensar no es limita al “Tot pensant”, és
infinit. Sobretot si el treballem a partir de qualsevol tipus d’art:
literatura, música, teatre, pintura, arquitectura, escultures...
Comparant les pràctiques i les converses ens trobàrem
amb tota una sèrie de similituds entre els nostres infants,
tot i que els dos grups són molt dispars un de l’altre.
L’un d’una escola petita rural i costanera, l’altre
d’una escola del centre de Ciutat. Similitud que ens cridà
l’atenció fou per exemple que allà on nosaltres
dues veiem una dona, els nostres infants veien un peix.
L’experiència ens ha dut un intercanvi de maneres de
fer, de formular bones qüestions apropiades a la conversa,
d’organització, com pel simple fet del posar-nos d’acord
en la tria de l’obra a treballar.
Aquesta experiència ens ha servit per adonar-nos que els
infants de 4 i 5 anys tenen les mateixes preocupacions que la humanitat
sencera: MORT, POR, AMOR, AMISTAT, IDENTITAT... Idò, què
us pensàveu que els infants de 4 i 5 anys no es plantegen
qüestions que la Història de la Filosofia investiga
des de fa més de tres mil•lenis ?
Resulta que la INFÀNCIA també PENSA, tan sols els
hem d’escoltar amb els ulls, amb el tacte, amb l’oïda,
i amb tot el cor.
Si no és mentida,
serà veritat.
Qui no ho cregui,
que ho vagi a cercar.
No és tan difícil !!! Tot és posar-hi amb un
bon sac ple d’il•lusió i ...
... camina caminaràs cap envant et faràs, que la por
vista d’aprop no és res!!! )
Son Malferit
Revista del CEP de Palma
Època III, número 3, setembre de 2002
ISBN 84-87139-11-6
|
